Damián Reca
Nom original | (es) Damián Miguel Reca |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1894 Mar del Plata (Argentina) |
Mort | 4 maig 1937 (42/43 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Nacionalitat | Argentina |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Argentina |
Esport | escacs |
Participà en | |
1928 | Olimpíada d'escacs de 1928 |
Altres | |
Títol | 5 cops Campió de l'Argentina |
Damián Reca o Damián M. Reca (1894, La Plata – 4 de maig de 1937, Buenos Aires), fou un jugador d'escacs argentí.[1] Fou el primer Campió de l'Argentina (el 1921), títol que repetí quatre cops més, els anys 1923, 1924, 1925, i 1926.[2][3]
Resultats destacats en competició
[modifica]El seu primer torneig rellevant fou el campionat de la província de Buenos Aires, jugat a la seva ciutat natal de La Plata. El 1921, va guanyar el 1r Campionat Argentí, en vèncer al torneig preliminar celebrat a Buenos Aires,[4] i organitzat pel Club Argentino de Ajedrez i posteriorment en vèncer en un matx pel títol contra Benito Villegas (5 : 2), el 1921/22.[5][6] Fou 7è (de 18) al (1r Torneo Suramericano de Carrasco (Montevideo) 1921/22 (el campió fou Roberto Grau). El 1922, al II Campionat Argentí a Buenos Aires, quedà empatat als llocs 2n-3r (el campió fou Villegas). El 1923/24, va guanyar a Buenos Aires el torneig del III Campionat Argentí, i posteriorment guanyà Villegas (5 : 3) en el matx pel títol. El 1923 guanyà el torneig del Círculo de Ajedrez de Vélez Sarsfield .[2] El 1924 i 1925, fou declarat campió argentí sense que es disputés cap matx oficial (tot i que en el període, Reca va perdre un matx contra Richard Réti 0.5 : 2.5 a Buenos Aires 1924).,[7] i va guanyar un matx no oficial contra Julio Lynch 5.5 : 2.5 el 1925).
El 1924 va participar en la competició individual de la I Olimpíada no oficial a París, 1924, on va empatar als llocs 8è a 13è en la Copa de Consolació (el campió fou Karel Hromadka).[8] Va empatar al 2n-3r lloc a Montevideo 1925 (2n Torneo Sudamericano, el campió fou Luis Palau).[9] El 1926, en el VI Campionat argentí, va perdre el matx pel títol contra Grau (3 : 5). El 1927 va guanyar el torneig de Buenos Aires pel VII Campionat argentí, però finalment refusà de jugar contra Grau pel títol.[10] El 1927 va guanyar també el pentagonal de Buenos Aires.[11]
Reca va representar l'Argentina a la competició per equips de la II Olimpíada d'escacs a La Haia, 1928 (+4 –5 =4).[12][13]
Va escriure una monografia sobre la defensa Caro-Kann, Atac Pànov, de la qual n'era especialista.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Nota biogràfica de Damián Reca» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 3 octubre 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Apunt biogràfic de Damián M. Reca» (en castellà). Arxivat de l'original el 2004-11-08. [Consulta: 26 novembre 2009].
- ↑ «Qui és qui en escacs» (en anglès). Bill Wall. Arxivat de l'original el 25 d'octubre 2009. [Consulta: 14 gener 2011].
- ↑ «Taula completa del Torneig de Buenos Aires 1921» (en anglès). Roger Paige. Arxivat de l'original el 2009-12-08. [Consulta: 3 octubre 2010].
- ↑ «Torneigs Majors i Campionats de l'Argentina (notes en castellà)». Arxivat de l'original el 25/10/2009.
- ↑ Campions de l'Argentina fins al 2003 Arxivat 2012-10-25 a Wayback Machine. al lloc web de la Federació Argentina d'Escacs (castellà)
- ↑ Detalls del matx: Reca-Réti (Buenos Aires), 1924
- ↑ OlimpBase :: Olimpíada de París 1924: resultats de la Copa de Consolació
- ↑ «Montevideo 1925 - 2° Torneio Sulamericano». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 26 novembre 2009].
- ↑ Taules dels campionats argentins d'escacs
- ↑ Name Index to Jeremy Gaige's Chess Tournament Crosstables
- ↑ OlimpBase :: Argentina a l'Olimpíada d'escacs de la Haia 1928
- ↑ «2a Olimpíada d'escacs, La Haia 1928, resultats individuals». OlimpBase. [Consulta: 10 agost 2020].
Enllaços externs
[modifica]- «Apunt biogràfic de Damián Reca». [Consulta: 26 novembre 2009]. (castellà)
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: ningú |
Campió de l'Argentina 1921 |
Succeït per: Benito Villegas |
Precedit per: Benito Villegas |
Campió de l'Argentina 1923-1926 |
Succeït per: Roberto Grau |